Esport per la Vida

L'alegria de pertànyer a un grup, que aquest tingui una bandera i et donin l'ocasió de portar-la, et fa sentir com un abanderat de jocs olímpics o paralímpics a un nivell més popular però igual d'emotiu. Per al grup de mossenaires la bandera és un símbol potent que despleguem al començament i a la meitat del circuit, per fer-nos unes fotos. L'any 2000 desfilava als Jocs Paralímpics de Sydney amb l'equip espanyol. Més de 100 esportistes encapçalats per Javier Conde, maratonià que portava la bandera. A la cua els dos ciclistes seleccionats i jo com a tècnic-seleccionador, vam tenir com acompanyants propers els integrants l'equip de bàsquet de la federació amb discapacitat intel·lectual, la que va fer trampes en la selecció de tots els integrants menys dos i que anys més tard es van fer referències  en la pel·licula "Campeones". 

  Tatiana Sisquella  va fer un article preciós sobre els valors d'una marató vista de ben a prop: 42,195 En el meu cas solament he participat en una marató. El repte el tenia des de que vaig començar a córrer al col·legi. L'energia la vaig aconseguir en companyia de l'Imma -amiga del grup d'entrenament, els dissabtes a les 8-,  i, recarregant als avituallaments servits per la generositat de persones voluntàries que contagien emocions . De dolors , com els Misteris, descobrint nous en muscles que només havia vist en llibres d'anatomia i no sabria recordar. Ànims de nens i nenes donant "five" i d'artistes que et fan oblidar que estàs corrent. A mbició potenciada en l'egoisme  de córrer contra tu mateix, posant al límit l' esforç , apartant la feblesa i la llibertat de retirar-te  en qualsevol moment.  Imprevistos sorgits de necessitats fisiològiques que minven les forces per aguantar i et treu temps en l' aspiració d'arribar en...