Vulnerabilitat en l'ecosistema esportiu motivat pel canvi climàtic

Lliurat a FAGDE-CSD la Proposta d'Estratègia Estatal de Sostenibilitat Ambiental aplicada al sector Esportiu, un document extens que ha tractat normativa i polítiques, l'economia de la sostenibilitat, esport i clima (escenaris de risc, mitigació i adaptació), actors de l'esport, exemples d'entitats que duen a terme estratègies i plans mediambientals i l'anàlisi de dos enquestes de sensibilitat de l'esport davant la sostenibilitat a més de proposar eixos i accions d'adaptació, mitigació i sensibilització al canvi climàtic.

 

Com totes les coses en la vida que requereixen canvis el primer que cal fer és reconèixer i en aquest cas: el reconeixement de riscos climàtics i la vulnerabilitat de l'esport. Ja estem en un temps en què l'esport no es pot practicar en les mateixes condicions com es feia fa un temps. Les tendències actuals d'escalfament global estan afectant a l'ecosistema esportiu i a grans trets esports i institucions reconeixen escenaris vulnerables: 

L'exemple del Esports d'Hivern

Les temporades són més curtes, comencen més tard i acaben abans a causa de l'augment de les temperatures. Menys neu natural i major dependència de l'artificial, moviments al calendari i una programació més raonable geogràficament per reduir l'empremta de carboni i adaptar-se a les condicions canviants. Si bé la Federació Internacional d'Esquí (FIS) publica calendaris provisionals amb moltes proves, l'inici de la temporada 2023/2024 es va veure afectada per les condicions meteorològiques, resultant en múltiples cancel·lacions. La FIS va organitzar en 166 seus diferents 616 proves de la Copa del Món, prenent en consideració totes les disciplines. Un total de 26 carreres van ser cancel·lades per raons meteorològiques. 

 

Això és una tendència que s'espera que continuï i per això es prenen acords de col·laboració amb l'Organització Meteorològica Mundial per reconèixer els efectes del canvi climàtic en els esports i turisme de neu. Iniciatives com Protect Our Winters donen solucions per avançar a problemes climàtics -entre les iniciatives destaquen la reclamació a la FIS de polítiques fermes de lluita contra el canvi climàtic per part de +200 esportistes professionals de l'esquí. 

Als nostres voltants els hiverns cada vegada més curts i càlids provoquen que la neu natural sigui un luxe - a començament de la 2ª dècada d'aquest segle, les comissions organitzadores de la Candidatura Barcelona-Pirineu 2022 ja parlaven de fabricar neu sense fred, una bogeria. Més endavant es va demostrar que la candidatura era inviable i ja no s'ha parlat més quan llocs emblemàtics per a l'esquí, fins i tot als Alps, com Garmisch-Partenkirchen, enfronten dificultats creixents per albergar competicions a causa d'hiverns més càlids i la manca de neu a cotes baixes. 

 

World Rugby 

Ha utilitzat projeccions climàtiques del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), entrevistes amb experts i dades de 10 dels seus sindicats membres per elaborar l'informe "Rugbi i canvi climàtic", un estudi que analitza sis principals riscos climàtics que afecten directament i indirectament l'esport, els seus atletes, espectadors, infraestructures i camps per avaluar les possibles implicacions per al rugbi.

Els autors de l'informe han dut a terme una anàlisi addicional en profunditat dels impactes per a 10 països representatius dels membres de World Rugby: Argentina, Austràlia (amfitrions de les Copes del Món de Rugbi 2027 i 29), Anglaterra (RWC 2025), Fiji, França, Índia, Japó, Nova Zelanda, Sud-àfrica i EUA (RWC 2031 i 33). Per a cada nació, es destaquen les principals conseqüències per regió o regions climàtiques amb repercussions previstes en un escenari de +2 °C i +3 °C. 

 

World Rugby i el seu pla de sostenibilitat adaptat al canvi climàtic  

 

França 

El canvi climàtic es manifesta de moltes maneres: augment de les temperatures, augment del nivell del mar, canvis en els cabals dels rius, canvis en les condicions de la neu, augment del nombre d'esdeveniments naturals extrems (inundacions, allaus, etc.), etc. Aquests diversos fenòmens no estan exempts de conseqüències per a l'esport, ja que afecten directament les condicions i els llocs de pràctica de l'esport, així com el rendiment esportiu.

Les xifres parlen per si soles, i l'impacte del canvi climàtic en les activitats, els equipaments i les instal·lacions esportives és alarmant.

A França, per exemple, segons un estudi de WWF finançat pel Ministeri d'Esports, hi ha 24 dies menys de pràctica a l'any i una setena part dels clubs de vela en risc en un escenari de +2 °C, i 66 dies menys de pràctica a l'any i una quarta part dels clubs de vela en risc en un escenari de +4 °C.

Com la majoria d'activitats humanes, l'esport és alhora coresponsable i víctima dels efectes del canvi climàtic. Adaptar aquestes activitats a les conseqüències d'aquest canvi, alhora que limitar el seu impacte sobre el clima, és sens dubte l'única solució viable per preservar la nostra participació en l'esport i els seus múltiples beneficis. Com en molts altres àmbits, l'esport pretén donar exemple!

 

 

 

Què pot provocar no adaptar-se?

No adaptar-se al canvi climàtic pot tenir conseqüències greus i de gran abast per a l'esport, afectant atletes, infraestructures, esdeveniments i la viabilitat de certes disciplines. Implica una amenaça existencial per a gran part de l'esport, obligant a repensar com s'entrenen els atletes, com s'organitzen els esdeveniments i com es dissenyen i es mantenen les infraestructures esportives. La inacció pot portar a la interrupció generalitzada, a la pèrdua d'oportunitats esportives i a riscos greus per a la salut dels qui hi participen.